COVID-19, autoritarisme i control social

Home / Ecología / COVID-19, autoritarisme i control social
COVID-19, autoritarisme i control social

Des d’Ecologistes en Acció de Catalunya estem observant com, aprofitant la conjuntura provocada per la COVID-19, els estats, les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les tendències d’alguns grups socials i individus, estan prenent una deriva autoritària en què acceptem tot tipus de controls i restriccions de les nostres llibertats via estat d’alarma, decret llei o acceptació de polítiques de privacitat.

Fa pocs dies sabíem del desacord al Tribunal Constitucional per la derogació dels «suposadament» més lesius articles de la «Llei Mordassa». Una llei aprovada pel Partit Popular en majoria absoluta que amenaça el dret a reunió i a la lliure expressió a més de permetre les devolucions «en calent».

Durant les diferents etapes de l’estat d’alarma, hem vist com es desplegaven unitats de l’exèrcit, com s’han interposat més d’un milió de propostes de sanció i més de vuit mil detinguts per part dels «cossos de seguretat» que s’han convertit en intèrprets i garants de les confuses directrius marcades per cada etapa del confinament i que com s’ha anat recopilant per part de varies entitats i individus, en molts casos ho han fet de forma arbitrària i fent un ús desproporcionat de la força.

Ens han fet i ens estan fent complir amb un «distanciament social» (que en tot cas hauria de ser físic) que s’aplica a tota activitat social que no estigui relacionada amb el consum, fent-se l’orni en els establiments de restauració, terrasses, comerços en general i fins i tot en manifestacions de caire feixista, però perseguint i castigant membres de diferents assemblees que es realitzen als carrers guardant les distàncies i les mesures decretades, convertint una manifestació com la de «recuperem la ciutat» en concentració o oblidant la necessitat de sociabilització dels infants, esperant d’ells que es comportin com adults quan nosaltres sembla ser que no en sabem i se’ns infantilitza amb mesures punitives per tenir-nos controlades.

Aquest estat d’excepció sembla que s’allargarà més enllà de l’estat d’alarma, “sine die” i via decret llei fins que es trobi una vacuna. Un decret llei que mancant l’estat d’alarma seguirà imposant el distanciament social i per tant les restriccions en manifestacions, actes culturals i / o socials que no tinguin a veure amb el consum però que obre de bat a bat les fronteres per l’aglomeració de turistes sense control (que no per als migrants) en una decisió clarament economicista i que no comporta pràcticament cap avanç en una suposada normalitat a la recerca de la justícia social i climàtica. Per tot això ja s’estan prenent mesures com la instal·lació de tretze càmeres de vídeo-vigilància amb reconeixement facial a Barcelona, ​​a més de control amb vídeo-sensors a les platges o l’aterratge dels aplicatius ja instal·lats en els nostres dispositius per controlar els nostres moviments quan ho creguin necessari. Aquests dies estem veient també la repressió a les protestes dels sanitaris a París o dels Armilles Grogues, de les protestes a Honk Kong, de les protestes als Estats Units per la mort de George Floyd i contra la discriminació i ens anem assabentant  a comptagotes de l’assassinat d’activistes mediambientals al Brasil i en altres parts de món, sense oblidar tots els conflictes oberts com els de Síria o el Iemen, les morts que segueixen produint-se en la Mediterrània, l’abandonament dels camps de refugiats, … que semblen haver desaparegut de la agenda política i informativa durant aquest període.

Ens infantilitzen i controlen suposadament per la nostra seguretat i ho acceptem posant el focus de la nostra frustració en allò diferent, en els col·lectius minoritaris i racialitzats en una deriva  autoritària que s’està implementant a nivell global a velocitats i nivells sense precedents. En definitiva, la «nova normalitat», en contra del que podia semblar durant la fase més dura de la pandèmia, no ha servit per obrir els ulls ni a la societat ni als governants en temes de justícia social i ambiental, més aviat estem davant d’un pas més de la plutocràcia cap l’eco-feixisme.

Fuente

Leave a Reply

Your email address will not be published.